dissabte, 11 de maig del 2013

II Setmana de la Terra, la carta publicada als diaris d'Eivissa

Hi ha fets que s’han de celebrar: que vivim en un territori privilegiat que hem de cuidar, que tenim unes tradicions i una història que s’han de conservar, que tenim  una llengua, la catalana, que ens enriqueix i ens uneix, sigui quina sigui la nostra procedència, encara que alguns dels nostres polítics vulguin que ens separi. Per això a l’institut Xarc hem organitzat per segon any consecutiu la Setmana de la Terra, una setmana dedicada al patrimoni natural, històric i cultural d’Eivissa. Amb aquestes línies vull expressar el meu agraïment a totes les persones que l’han fet possible.
 
Gràcies a en Toni Manonelles, per explicar-nos com es festejava abans, sense mòbils ni Facebook, i per ajudar-nos a brul·lar bé un corn. A en Bernat Joan, per mostrar-nos la vida d’en Marià Villangómez a través del teatre i a en Pep Saliner, per perdre hores de son per venir a ensenyar-nos com es tira amb bassetja.

Gràcies a en Joan Josep Guasch per fer-nos conèixer de ben prop algú tan entranyable com Don Joan, en Joan Marí Cardona, i un agraïment molt especial als nostres alumnes Aitor i Alexis Cuenca, Dani Roig i Patricia Riera per dedicar tantes hores a ensenyar-nos a ballar pagès.

L’enhorabona als guanyadors dels premis literaris de Sant Jordi i dels cartells de la Setmana de la Terra. Aquests premis, els podem donar gràcies a la col·laboració del Consell d’Eivissa, l´Institut d´Estudis Eivissencs, les llibreries Vara de Rey, Hipérbole, Mediterrània, Carlin, Érase una vez i la floristería El Ramo de Flores.

Gràcies a tot l’alumnat que va participar en la lectura poètica dedicada a en Marià Villangómez, als ballarins i als que varen animar la festa de cloenda: en Juan Carlos Villau, na Carla Raya i n’Edu Álvarez per presentar tan bé la gala dels premis, en Bruno Odera i n’Abel López per fer-nos riure amb el seu duòleg sobre la tecnología (Sou uns cracks!).

Un altre agraïment molt especial als alumnes músics: en Roberto Juan, n’Omar López, en Javi Segura i en Christian Expósito per afegir al seu repertori heavy les nostres cançons tradicionals. A en Josué Almansa, el nostre pianista oficial. A en Mouad El Khammal per fer una fantàstica versió d’Anàrem a Sant Miquel, acompanyat de n’Alfredo de Pota Lait, sempre tan generós! A na Clàudia Riera per regalar-nos La dansa del vestit i a n’Omar Alcaide per impressionar-nos amb la seva guitarra. Uau!

Gràcies a Can Rich, Can Miquel Guasch i Sa Pagesa pels seus productes de la terra. Finalment, a l’Ajuntament de Santa Eulària, a l’APIMA i a tot el professorat que, deixant de banda el maltractament que estam rebent els docents per part de l’administració, han dedicat moltes hores extres a aquesta setmana, especialment a en Toni Torres, na Vanessa Boronat, na Laura Marí, en Toni Guasch, na Vicky Alemany, n’Antònia Sintes, na Conchi Iglesias, na Gemma Tena, na Rosa Galicia i n’Imma Banacloche.  
  
Moltes gràcies!
Meritxell Rius.

diumenge, 21 d’abril del 2013

Programació de la II Setmana de la Terra


 
Dilluns 22
9.00h a 13.00h. Recorregut fotogràfic per Santa Eulària (3r d’ESO) 
 
12.00h. Xerrada sobre protocol pagès i taller de brul·lar es corn i d’ucs a càrrec d’en Toni Manonelles (4t d’ESO)
13.00h. Xerrada sobre Marià Villangómez
 a càrrec d’en Bernat Joan i Marí (1r de Batxillerat)

Dimarts 23 d’abril 

Diada de Sant Jordi

11.05 a 12.55h. Lectura poètica
a càrrec d’alumnes de 1r d’ESO
Recitam en Villangómez i altres autors
Durant els patis: paradeta de llibres,
  presentació de la revista Ets i Ucs, venda de flaons i roses.
Els balls de l’amor.
Dimecres 24
10.00h a 13.00h. Taller de Tir amb bassetja
a càrrec de la Federació de Tir amb bassetja (2n d’ESO)

Participació al Concurs entre instituts Eivissàpiens (4t d’ESO)
Dijous 25
9.50h. Xerrada sobre Joan Marí Cardona
a càrrec d’en Joan Josep Guasch(3r d’ESO)
10.00h a 13.00h. Taller de Tir amb bassetja
a càrrec de la Federació de Tir amb bassetja (2n d’ESO)
10.00h a 13.00h. Enquesta als turistes alemanys sobre Eivissa 
(alumnat d’alemany de 3r d’ESO)
Divendres 26
10.00h a 12.30 Tallers de llata, pagesetes de fang, punts de llibre, roses de paper, herbari eivissenc, cuina i química, bombons, bunyols...
12.00h. Gran ballada pagesa
 
12.30h. Entrega dels premis del concurs literari de Sant Jordi,
del concurs de cartells i del de fotos
13.00h. Concert, a càrrec d’alumnat del centre
Durant tot el matí hi haurà una paradeta solidària 
organitzada pels alumnes de 2n de Batxillerat

 Hi estau tots convidats!!!!

Començam la Setmana de la Terra!


dilluns, 15 d’abril del 2013

II Setmana de la Terra

Ja estam enllestint els darrers detalls de la segona edició de la Setmana de la Terra que es farà al nostre institut del 22 al 26 d'abril. Hi ha gent recitant, gent cantant, gent dibuixant, creant... i ja tenim el cartell guanyador del concurs de cartells! És aquest, obra d'en Mariano Costa Pérez de 3r B. L'enhorabona!
 

divendres, 15 de juny del 2012

Entrevista a en Pep Xauet

Seguint els interessos despertats en un grup d'alumnes arran d'algunes activitats realitzades durant la Setmana de la Terra, aquesta setmana hem fet venir en Pep Xauet per parlar amb ell i sentir-lo sonar la xeremia. Aquí teniu l'entrevista que els alumnes de Diversificació II li han fet per a la revista del centre:

Entrevista a en Pep Xauet



Per els alumnes de Diversificació II

Ve content de compartir amb nosaltres les seues vivències personals, els seus acudits i els seus coneixements de la nostra cultura popular. Diu que no és massa vergonyós i ens queda clar quan ens explica els seus acudits de caçadors, de pescadors, de capellans... alguns de molt verds! Va néixer a Santa Eulària l’any 1934. Va treballar durant 60 anys de fuster i és un expert fent instruments tradicionals eivissencs, especialment xeremies, un instrument del món rural, dels instruments més antics de la Mediterrània. Segurament és el millor xeremier de l’illa. L’heu de sentir sonar!

Aitor: li va costar molt fer la seua primera xeremia?

Pep Xauet: la primera no em va sortir bé, però poc a poc les vaig anar millorant. N’he fet moltíssimes de xeremies! Si voleu fer-ne algun dia una, prop del riu de Santa Eulària es troben canyes molt bones per fer-ne.

Floren: com era Santa Eulària quan vostè era petit?

Pep Xauet: totes les cases tenien gallines, ovelles... per poder menjar i viure. Hi havia molta misèria. Abans no podies triar el que menjaves i, per exemple, si tenies dues mudes de roba, ja era molt! Estàvem molt aïllats, venia un vaixell cada mes, si venia! I només hi havia dos taxis a Santa Eulària, el d’en Mayol i el del pare d’en Guillermo. I ara quants n’hi ha?



Solange: com va viure l’experiència de la guerra?

Pep Xauet: no m’enrecord de massa coses perquè era molt petit, però hi ha una cosa que no se m’oblidarà mai: a casa varen penjar una canya amb un tros de llençol com a bandera blanca.
El capellà de Sant Carles va ser una de les primeres víctimes de la guerra a Eivissa. També allà devora les mines de s’Argentera, a la partió entre Santa Eulària i Sant Carles, hi va haver un fort enfrontament entre els dos bàndols, els rojos i els nacionals.
Sabeu, en aquella època, llavor, als comunistes els enterraven apart. 
Tanmateix, jo de política no en vull sebre res!

Àngel: vostè què sap des puig de s’església vella?

Pep Xauet: que fa més de 400 anys l’església era allí. I que allí on ara hi ha l’hotel Los Loros, hi havia el cementiri.

Elías: quin esport practicava quan era petit?

Pep Xauet: no era com ara que anau a l’escola i feis activitats.

Néstor: li agraden les tecnologies d’avui dia, com els mòbils, l’internet...?

Pep Xauet: Ni en vull sebre comptes! La meua filla em volia comprar un mòbil... Jo, un mòbil! No el vull per a res!

Alexis: vostè sap ballar pagès?

Pep Xauet: Ho vaig provar però no va ser el meu fort. M’agrada molt veure-ho. Abans no era com ara que t’ensenyen a ballar bé.

Alexis: sap sonar la flaüta i el tambor?

Pep Xauet: Jo sé sonar la xeremia i fer instruments. No és difícil fer instruments, això sí que és el meu fort.



Veronika: a vostè, quin menjar li agrada?

Pep Xauet: En tenir gana, menj el que sigui. He hagut de menjar faves, mongetes... abans no es podia triar. I el menjar era molt més sa que el que es menja ara. No duia la porqueria que duu ara (sulfats...).

     Ens conta que ha set el primer que ha regalat unes castanyoles i una xeremia als prínceps d’Espanya i ens toca la cançó que li va fer a na Letícia, una sonada asturiana.

     Ens ha tocat Jo tenc una enamorada i la cançó de sa garrapinyada.

   També ens ha explicat que la xeremia estava camí de desaparèixer però que ara, gràcies a algunes persones joves que s’hi han interessat, com en Jordi Serapio i en Vicent Marí Costa, està reviscolant. 

     I es despedeix, quan sona el timbre, amb un darrer acudit.... massa verd per reproduir-lo!


Gràcies per tot, Pep!