Entrevista a n' Alfredo Marí de Pota Lait

Avui els alumnes de 1r d'ESO han entrevistat... 

Alfredo Marí, cantant de Pota Lait!  

Aquí teniu algunes de les preguntes que li han fet amb les seues respostes:

Treies bones notes al col.legi?

-Quan m'ho proposava treia bones notes, però això no passava sempre.

De quants anys vares començar a cantar?

-Des de ben petit, com que m'agradava molt la música, vaig començar a cantar i a tocar instruments.

Vas anar a classes de música?

-No, no hi vaig anar. M'agradava aprendre per mi mateix.

Quin temps fa que es va formar el grup Pota Lait?

-El grup es va formar fa devers dotze anys.

Quina és la història del teu grup?

-Tot va començar fa devers dotze anys: un dia era amb els meus amics i estàvem molt avorrits, tots proposaren que jo cantàs algunes cançons, la música va sonar bé i vàrem decidir formar un grup.

Quina és la vostra relació amb les discogràfiques?

- Les discogràfiques que hem utilitzat són sempre d’amics.

Per què incorporeu instruments tradicionals a la vostra música?

-Feim una música relacionada amb la cultura eivissenca, per tant, és lògic que hi incorporem instruments tradicionals d'Eivissa.

Quin és el teu instrument preferit?

-El meu instrument preferit és la guitarra elèctrica. De fet, quan vaig a un concert sempre em fix en la persona que toca aquest instrument.

D'on ve el nom de Pota Lait?

-Vàrem plantejar diferents noms, però al final ens vàrem quedar amb aquest. El tabac pota es fumava a Eivissa abans; com que és un tabac que fa molta pudor, també li vàrem posar Lait.

Alguna vegada heu cantat amb una dona?

-No. Però m'agradaria que en el nou disc hi hagués una dona que cantàs.

Heu cantat alguna vegada en anglès?

-No! Encara que hem posat alguns títols o paraules a les cançons per a captar l'atenció.

Et reconeixen pel carrer?

-Sí, molt sovint. I m'agrada. Però no és la mateixa pressió que pugi tenir en David Bisbal, que no pot anar tranquil.lament a beure un cafè. Allò no m’agradaria.

Heu arribat a un concert amb limusina?

-És clar que no! Cadascú arriba amb el seu cotxe; però, una vegada arribàrem en tractor, decorat per a l'ocasió!

Et poses nerviós quan surts a l'escenari?

-Sempre! Però aquests nervis desapareixen a mesura que començ a cantar.

Fins i tot alguna vegada se m'han oblidat les lletres de les cançons, sobretot quan un concert és molt important. La millor manera de resoldre aquesta situació és improvisar, ja que el públic de vegades ni se n'adona.

Quina és la cançó que t'agrada més?

-Possiblement, la cançó que més m'agrada és "Pepe el xul.lo"

Recordes la teua primera cançó?

-Sí! La meua primera cançó va ser "Todo a sien" .

En què t'inspires a l'hora de compondre la lletra d'una cançó?

-Quan vaig al bar, escolt les històries que conta la gent. També m'agrada el camp, ja que em proporciona inspiració: les cases pageses, els animals... Així han sortit "Es movilet", "Uep.garrova.com"...

T'agraden altres tipus de música?

-Si! M'agraden tots els tipus de música, sempre i quan sigui música bona. M’agrada en Bruce Springsteen.

Estau preparant un nou disc?

-Tindrem un nou disc en juliol, que ens ha costat molt d'esforç, però que quedarà molt bé.

Per què et vares dedicar al món de la música?

-Em vaig dedicar al món de la música perquè m'agradava molt des de ben petit.

No és que m'hi dediqui professionalment, ho faig quan tenc temps.

Per cert... quin és el teu animal preferit?

-Ah! És per la cançó "El serdo fa pudo"? Idò, el porc.

Et guanyes la vida només amb la música?

-No! Ja m'agradaria! La música deixa pocs diners, a menys que t’hi dediquis a un nivell molt alt. Com ha dit na Mar molt bé a la introducció, també som conductor d'un tren turístic.

 

T'ha agradat aquesta experiència?

-Sí! M'ha agradat molt venir i compartir aquesta hora amb vosaltres.

GRÀCIES, ALFREDO!