El meu Diumenge de maig

per Alexis Cuenca de Diver II

Era un bon dia. El meu pare em va despertar perquè m’havia adormit i ja quasi era l’hora d’anar a missa. Em vaig vestir corrents i vaig arribar just a temps per entrar amb el meu grup de ball a l’església. Ja feia una estona que m’esperaven.

Va acabar la missa i tot seguit vàrem ballar a la sortida del temple. Sense tardar molt vàrem baixar del Puig on hi havia els carros esperant-nos. Després d’una bona estona passejant pel poble en carro, en vàrem baixar davant l’ajuntament. Llavor, en Miquel, el cap de colla, va fer un uc i va començar la ballada popular. Erem molta gent ballant aquell dia, jo crec que mai havia vist tanta gent ballant pagès!

Després d’una bona estona de ball vaig sortir una altra vegada per treure a ballar una balladora, però just quan estava apunt de cridar-ne una, en Miquel em va fer una mena de senyal per dir-me que tragués una balladora que no anava vestida de pagès i que era entre el públic. De sobte, quan jo i la balladora estàvem enmig del cercle, varen parar de sonar les flaütes i els tambors i va començar una ballada només per a nosaltres dos sols. Va ser un dels moments de més nervis de tota la meva vida! Tothom em mirava. El millor és que poques vegades he ballat tan bé com vaig ballar aquell primer diumenge de maig!