divendres, 25 de maig de 2012

Reportatge sobre es Puig de s'Església Vella



Es Puig de s’Església Vella

per Néstor Ballesteros, Floren Morales, Àngel Pujabi i Solange Vergara de Diversificació II


És un puig que hi ha molt prop de l’institut, devora la mar, al costat del Palau de Congressos de Santa Eulària. Si hi voleu anar, heu de sortir del centre i caminar cap a la costa. El trobareu a l’esquerra de la platja de Ses Estaques. Fa 32m. d’alçada i els pescadors tradicionalment el feien servir com a referència perquè és una elevació de la costa que destaca. El seu nom ve de la creença que al seu cim hi va haver la primera església de Santa Eulària.


La llegenda

La llegenda conta que un primer diumenge de maig, acabada la missa i quan ja havia sortit tothom del temple, l’església va caure i es va esllavissar fins a la mar, sense que ningú es fes mal. Per donar gràcies perquè ningú s’havia fet mal, fet que es va interpretar com un miracle, la gent del poble va decidir fer una festa, que encara es celebra avui en dia.


La festa d’es Primer diumenge de maig



És una festa local però molta gent de tot arreu ve a Santa Eulària aquell dia. Antigament tothom venia amb carro, vestit amb la seva millor muda. Actualment encara es fa una desfilada de carros i al acabar es fa una gran ballada enmig del poble. 




Avui en dia també s’han afegit a la festa una exposició de plantes i flors, una fira de maquinaria agrícola i automoció i a la nit una revetlla popular.

La gent diu: Anam a maig quan va cap a la festa, amb gran entusiasme, i Venim de maig, quan, cansats, tornen de la festa.

El que sabem del puig

Al s. XV el puig ja rebia aquest nom. Ho sabem perquè el topònim surt als documents de la Universitat d’Eivissa (El Consell insular d’aquella època). Era un dels llocs on s’hi feia fer guaita. 
 
Al puig s’hi troben restes arqueològiques que encara no s’han estudiat.


Curiositats

El puig està format per roca calcària del Muschelkalk o Triàsic mitjà.

En fer-se el pont nou de Santa Eulària, s'església vella es va fer servir de pedrera i són visibles els clots que va originar aquesta extració i el camí per on pujaven i baixaven els carros.

Als anys 40 del segle XX les unitats de l’exèrcit destinades al poble, anomenades el Batalló, varen fer servir el puig com a camp de tir.

La placeta del mirador es va fer als anys 90.

Al puig s’hi troben diverses coves: la des Rus, quasi al cim i oberta sobre el cingle mirant a xaloc, i la de ses Porcellanes al peu del turó, a tocar d'aigua a la costa ponent.

Una agulla natural de roca que hi ha prop de la cova des Rus rep el nom des Picatxo, encara que la seua part més punxeguda i característica va ser enderrocada sense motius fa uns anys.

Conta també la llegenda que a les nits de tempesta els vaixells que passaven pels voltants del lloc podien percebre el so de la campana des del fons del mar, que avisava els navegants de la proximitat de la costa i del perill que corrien.


Com veis, és un lloc ben interessant.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada